Una hora

Me he pasado una hora

corrigiendo

un poema que había escrito

Una hora

Es decir: en este tiempo

1400 niños pequeños se han muerto de hambre

porque cada 2 segundos y medio se muere de hambre

un niño menor de cinco años

en nuestro mundo

Durante una hora también continuó

la carrera de armamentos

y 62 millones ochocientos mil dólares

se han gastado sólo durante esta hora

para proteger a las diversas potencias

la una de la otra

Porque los gastos para el armamento del mundo

ascienden anualmente

a 550 millardos de dólares al año

También nuestro país

pone su granito de arena

Se evidencia la pregunta

si aún tiene sentido

en una situación como ésta

escribir poemas

Es cierto que

algunos poemas

tratan de los gastos militares y de la guerra

y de los niños que se mueren de hambre.

Pero otros tratan

del amor y la vejez y

de prados y árboles y montañas

y también de poemas e imágenes

Si no se trata también

de todo esto

entonces a nadie le importan de verdad

los niños y la paz

FRIED, Erich. Es lo que es.

M'agradaria saber escriure 

un poema 

al temps perdut

Llàstima que

no tot

allò versat

sigui poesia

Per un minut perdut.

Alumnes com cal

Com mola. Avui un nano de 13 anys pretenia disparar als seus professors d'una escola de Beauvais, però els pares han trobat a faltar el seu rifle de caça i han avisat la policia. El seu fill havia sortit de casa ni més ni menys que amb l'arma carregada i 25 cartutxos, i es disposava a arribar a l'escola,  matar els professors i després suicidar-se. Sembla ser que acabarà sent una moda això d'anar a l'escola a fer pràctiques de tir.

Per sort per la resta d'alumnes i els professors, han aturat el petit venjador a temps i no hi ha hagut morts ni ferits.

Vive la France!

Festa Major de la UAB

No m´ha agradat mai això de fer un article sobre temes que es parlen a tot arreu alhora, però faré una excepció. Ara mateix escric des de la Biblioteca d´Humanitats de la UAB, situada avui en mig d`un contenidor. Respecte a les crítiques generals de la festa, sobretot pel que fa a la brutícia, voldria dir:

• És obvi que després de tal festa és impossible esperar trobar-se un campus net com si no hagués passat res.
• Al rectorat, em sembla vergonyós que s´hagi negat a assumir cap mena de responsabilitat, tenint en compte que, malgrat la negativa a tirar endavant la festa, no poden girar el cap i fer veure que la Festa Major no es fa al campus de la universitat que regenta. Essent una institució capaç de proporcionar, o si més no, facilitar serveis als col·lectius, s´ha creuat de braços esperant poder criticar la manca de civisme dels participants de la festa. Si el problema és el pressupost, que el retallin (tot i que els 260.000 euros els voldria veure justificats), però no vindria de més posar els serveis sanitaris, higiènics i de neteja (la seguretat bé que es van cuidar de posar-la).
  

El problema de la brutícia, des del meu punt de vista, no rau en com queda tot després d´una festa. Evidentment considero irresponsable l´actitud imperant de que tant fa llençar les coses al terra, siagui vidre, plàstic o qualsevol deixalla. En tot cas, queda clar que la neteja posterior només és una manera d´arreglar un desastre. Vist, això, proposo:

• Organitzar punts de recollida de vidre, plàstica, paper/cartró i altres restes durant el transcurs de la Festa. Presència de contenidors selectius cada certa distància que facilitin a la gent desfer-se de les ampolles, gots, etc., sense necessitat de deixar-ho allà mateix on siguin.
• El matí següent de la Festa, organitzar una recollida col·lectiva de deixalles. Si la gent no es mou per voluntariat, oferir algun tipus de retribució -econòmica, si s´escau- per quilo recollit i rebutjat correctament al contenidor adequat.
• Promoure una festa neta, amb material reutilitzable i biodegradable.
• Demanar participació, implicació i responsabilitat al major nombre d´assistents possible. Anar recordant des de l´escenari, per exemple, la importància i la necessitat de mantenir net el "terreny de joc".
• Instal·lació de lavabos en nombre suficient com per assumir les necessitats d´unes, almenys, 20.000 persones. Això no evitaria que la gent se´n vagi a pixar per tot arreu, però almenys minimitzaria l´efecte. No és que tots siguem uns porcs, però si la gent té pixera no es pot demanar que tothom s´aguanti perquè no ho pot fer a un vàter.

Per altra banda, també voldria encoratjar la gent a organitzar més activitats, tallers, debats, xerrades-conferències, el dia de la Festa Major. Està molt bé la música i els concerts -que, per què enganyar-nos, és el que fa més festa-, però crec que no hem d´oblidar que som en una universitat i les implicacions culturals que això comporta. En aquest aspecte,

• Cada titulació podria organitzar alguna activitat col·lectiva i divulgativa sobre algun tema en concret (o sobre el que sigui) relacionat amb cada especialitat.
• El gruix de gent que assisteix a la FMUAB em sembla una bona oportunitat per organitzar debats informatius i de discussió sobre la situació del moviment estudiantil, el paper de la universitat, i altres temes dinterès. 

De moment deixo aquí la meva exposició, que pel dia d´avui em sembla suficient.


Salut i Festa Major!

Remenant l'anterior disc dur...

No hi ha res millor per entendre la política espanyola de principis del s.XX. Còmic sorgit dels meus esforços a batxillerat perquè una noia estudiés per un examen d'història... XD (no us el mireu en sentit de contingut, males persones, que el que compta és que vaig fer un còmic carai!)

Queia el dia, el Sol semblava tenir pressa – qui sap per què, potser l’esperava un amant, potser buscava la soledat, potser tan sols moria. I ell seguia caminant, feixuc i indefinit. Va notar com de cop se li escapava un somriure: s’havia adonat que no sabia on anava, que de fet ell no guiava els seus passos. Com si l’hi portés el vent, albirava allà lluny un buit nou, s’hi dirigia. Escoltava un trepitjar que no era el seu. O sí? Qui ho sap, d’on ve un so que no es controla! Era el seu, només el seu. Se li començava a desfigurar el pensament, confonia l’emoció i contreia el sentiment, se sentia com qui descobreix per primera vegada la seva por més profunda, aquella que portem dins sense saber ben bé què és. Cap al buit, un reflex. Un crit com no havia fet mai, seguit d’una rialla ni tan sols histèrica. Ja el tenia davant, el seu pitjor enemic; la seva por, el seu somriure. Ell, allò que sempre l’havia turmentat. El seu propi pensament.

La Segona Guerra Mundial al Facebook!

No me n'he pogut estar XD deixo el link d'un bon home que fa tires d'humor. Això és la Segona Guerra Mundial al Facebook!

http://www.francescjosep.net/humor-original-la-segunda-guerra-mundial-en-facebook/#more-3592

I, la setmana que ve, la "vuelta al cole". (Passaré per alt això de 'donar classe'... els catalans no la donem, la classe; la fem)

A veure què tal es presenta aquset curs^^

Font de la vinyeta: avui.cat

Els elefants s'estan organitzant

La policía surcoreana inicia una investigación contra un elefante por lanzar una piedra contra una persona

Seúl.- La policía surcoreana inició una investigación contra un elefante de un zoológico de Seúl sospechoso de haber lanzado una piedra con su trompa a la cabeza de una persona, según la prensa local.

La víctima acusó al paquidermo de haber cometido su agresión cuando se paseaba, el lunes, en el Gran Parque de los Niños en la capital surcoreana.

El elefante, de 35 años y llamado Taesani, habría recogido la piedra de un buen tamaño con su apéndice nasal y luego apuntado a la mujer que se encontraba de espaldas.

Supuestamente alcanzada en la cabeza, la mujer se querelló ante la policía que inició una investigación.

No obstante, las posibilidades de acusar al elefante parecen escasas, pues el hecho se produjo fuera del campo de visión de las cámaras de control y por el momento no había ni testigos ni pruebas, según una fuente allegada al caso citada por el diario Dong-A Ilbo.

I és que ja no es pot confiar ni amb els elefants. S'han acabat les plàcides visites al zoo amb la família, els picnics a la vora de les gàbies. Res! que ara tiren pedres! És ben bé que s'ha de ser mala persona (més aviat mal elefant) per fer aquestes coses.

Ciència i teologia

Ciencia y teología deben complementarse para dar cuenta de la complejidad del mundo

Los últimos descubrimientos científicos y la ecoteología propician el diálogo entre ambas doctrinas, según Hoggard Creegan

La teóloga Nicola Hoggard Creegan analiza en la revista The Global Spiral la necesidad de un acercamiento de los discursos de la ciencia y de la teología para dar cuenta de la complejidad del mundo. Los últimos descubrimientos de la ciencia han cambiado la percepción de la realidad, y eso requiere de una revisión teológica que explique dicha percepción, con un lenguaje diferente al de la ciencia, aunque en colaboración con ésta. Según Hoggard, el siglo XX no fue propicio para el acercamiento de ambas doctrinas, pero una vez que el mecanicismo y el reduccionismo van dando paso a teorías como la de la emergencia o la del caos, la profundización en el diálogo entre ciencia y teología se ha vuelto necesaria.

Com desprenem d'aquí, se segueix creient fermament que cal buscar el diàleg entre ciència i teologia. Potser la cosa no esta en fer entendre les dues disciplines massa cops antagòniques sinó que podríem fer una reformulació d'alguns principis de la teologia. Un bon diàleg entre ciència i religió jo el situaria més en explicar la segona a partir de la primera i no al revés com se sol fer. Em podreu acusar de "cienciòfila", però admeto que he caigut en la temptació de considerar la ciència per sobre de la religió malgrat haver tingut l'oportunitat de fer el contrari. Ni cal despreciar la religió o la teologia, ni cal creure cegament en la ciència oblidant-se d'alguns aspectes socials bàsics de la humanitat. De fet, estic d'acord en això d'aprofundir el diàleg entre ciència i teologia; en poden sortir coses interessants i constructives per les dues parts. Si no, sempre es pot optar per creure en la veritat absolutat, deixant-nos estar de mariconades... i la veritat absoluta és la que postulo jo!

Font de la notícia: www.tendencias21.com, pàgina web que recomano un cop més per a fer un cop d'ull a curiositats i algunes novetats en diversos camps.

A la merda tot.